L’Africa li va
fer una mica de cas un parell de dies, no va entendre les desenes i es va
cansar ràpid… Jo, secretament, encara tenia la idea que en algun moment ho
reprendria i l’ajudaria a entendre-ho…
L’Africa va preguntant
coses, va aprendre a comptar primer fins al deu, desprès al 15, desprès a 20,
30 i d’aquí va saltar als 60 (que son els segons que té un minut)… Els números
dels autobusos penso que també han ajudat. I, per descomptat, els euros i el joc de botigues.
El cas es que
ahir em va proposar un joc, diga’m un número de dos… jo li vaig dir el 82 i em
va respondre, el vuit i el dos :), així vam estar una estoneta, amb el seixanta
i el setanta encara s’entrebanca una mica... Després va trucar a son pare i li
va proposar el joc per telèfon, després de tres o quatre nombres, sento que
diu: 101? No papa, del 99 cap abaix. I a la poca estona: si papa, això ho he après
avui…
No me’n vaig
saber estar. Li vaig haver de dir: no Africa, no ho has après avui, avui t’has
adonat que ja ho saps.
No ho trobeu fascinant?
Potser encara la fem servir per alguna cosa la taula... ;)
Potser encara la fem servir per alguna cosa la taula... ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada