dimarts, 25 de juny de 2013

El bloc

Fa gairebé un any que no faig cap entrada. 

Quan va semblar que teníem clar que, de moment, això d'anar a l'escola no anava amb nosaltres, vaig començar a llegir blocs. Masses dubtes, masses inseguretats, en un mateix i, per descomptat, el la capacitat de l'infant. Tinc un bon recull d'activitats, recursos, cançons, reflexions, enllaços,... d'aquells temps desats al disc dur... per quan toqui... no ho llegeixo mai, segur que alguns ja han passat...

Ara em recorda un pot de llet de fórmula que vaig comprar i desar al rebost a l'inici de la lactància de l'Africa, un inici prou problemàtic. La funció d'arquell pot, era la de donar-me la seguretat de que, en cas que el meu cos fos incapaç d'oferir-li l'aliment en un moment de demanda, la meva filla no patís de gana. Al cap d'uns mesos vaig regalar aquell pot sense encetar a una amiga que en feia servir. :) encara no he esborrat la carpeta titulada "Educació" de l'ordinador. Quin títol, eh?

Vaig llegir, com tots clar, debatre en foros i en persona i ho segueixo fent, com no? I es va anar formant i transformant la meva opinió.

Entre mig, va néixer la Mara i jo vaig sentir la necessitat de fer coses per l'Africa, de fer-les i ensenyar-les. Em semblava just mostrar el que feia igual que havia vist el que feien els altres. 
La idea del diari també em va seduir, no ho faria per mi (no han tingut massa sentit per mi els diaris, tret d'uns mesos a l'adolescencia), pero tenir un recull en cas d'haver-me de justificar davant instàncies superiors tampoc semblava mala cosa.

Pero sempre havia tingut un regust d'exhibicionisme.

Mica en mica em vaig veure trencant moments per fer una foto, desconectant per instants de les meves filles, en "veure" una entrada pel bloc... I sentint, cada cop mes que el que feia era exhibir-me i exhibir-les. I tot plegat va fer que el bloc perdés interès per mi.

Aquests dies he pensat en ell, en la funció que va complir. El bloc i tots els materials que feia.

Necessitava demostrar als demés que, tot i que creia en la capacitat de la mainada per procurar-se els coneixements que necessiten, jo feia coses. Encara que només fos per si...

No se que passarà amb el bloc ara. Com era, dubto que torni a ser. :) aquelles necessitats han desaparegut, de moment...

Pero no descarto que apareguin altres coses. Tampoc ho prometo ;)

Petons a tots

4 comentaris:

  1. A veure si t'animes i continues publicant coses al bloc. No cal que sigui testimonial, pot ser sobre el que , tu, vas aprenent, compartir coses interessants que veus... no sé...

    Fins aviat bonica!

    ResponElimina
  2. Ostres Sabrina, em trobo igual que tu. De moment he tancat el nostre blog, precisament per aquest regust a exhibició que em fa sentir incòmode. Coincideixo totalment amb el teu escrit! No sé si el tornaré a obrir en algun moment, tinc ganes de disfrutar d'aquest estiu, ara que ja no tenim escola, i deixar de pensar en entrades pel blog al mateix temps que fem alguna activitat...

    jejeje jo també tinc una carpeta al disc dur (recursos EeF es diu la meva!)i tampoc ho miro mai... ;)



    una abraçada!

    Nens de colors

    ResponElimina
  3. :) gràcies Yvonne, a veure que surt...

    No saps com m'ha agradat llegir-te Nens de colors. Una abraçada molt forta.

    A les dues ;)

    ResponElimina
  4. Doncs a mi m'agradaria dir-vos que sou unes campeones!!! Fa temps que segueixo blocs de mares que educan a casa per que la veritat es que feu una feina enorme y a més a més la compartiu amb la resta de la gent, axí, sin más, sense demanar res!! M'agradaria que sapiguesiu que he fet servir materials y propostes d'aquest bloc y d'un altre espectacular també (Manualidades Educativas) per una escoleta que hem creat un grup de mares al País Basc. Ens heu ajudat moltissim!!
    Moltes gràcies i fins aviat!!

    ResponElimina