A Can Gregori, tenim una caseta de fusta (que es on dormim) que esta a sobre d'una feixa.
Diumenge, l'Àfrica va començar a treure pedres d'aquesta feixa; es evident que amb moltes d'aquestes pedres no pot tota sola, però, no obstant, jo li vaig demanar que no ho fes. Evidentment, de seguida em va preguntar perquè li demanava això. Vaig estar a punt d'explicar-li, però em va semblar millor mostrar-li.
Vaig agafar un got, li vaig demanar que agafes pedretes i vam anar cap al sorral. Allà vaig muntar una "casa de vidre"; la Mara de seguida va voler participar (com no!) i va començar a treure les pedres que jo acabava de posar. L'Àfrica li deia que no ho fes i jo la vaig aturar tot explicant:
- Imaginat que el got es una casa i que ALGU treu les pedres...
En menys de 10 segons el got estava a terra.
No va caldre res mes...
"Mama, si trec les pedres es pot caure la casa!!"
Va repetir l'operació 3 cops més, les fotos que us poso a continuació són d'una d'aquestes repeticions...
Com acostumem a dir ... una imatge val mes que mil paraules !!! És una idea genial, explicar amb fets mes que amb paraules!!! M'ho apunto!!
ResponEliminaSabrina, és que no hi ha com comprobar les coses "in situ"!!! Una abraçada
ResponEliminaSabrina, que a punto estuviste... ¡me ha encantado como se lo explicaste! Ayyy, cuanto aprendemos contigo! Besos.
ResponEliminaGracias guapas!!
ResponElimina