dimecres, 18 de desembre de 2013

dissabte, 14 de desembre de 2013

Interès pel bé comú i importància d’estar bé amb un mateix.

Aquests dies he donat un cop d’ull a la web de la CIC, he vist que el primer dels seus principis de transformació social es aquest que titola la entrada. Jo, potser, li donaria la volta. 

Sentir-me bé amb mi mateixa i fer el que m’agrada em va portar ahir a anar veure un recital de la Nuria de Calella. La Nuria ens va regalar, a més d’un munt de veus de dones, dones que van aconseguir d'alguna manera un quarto propi per poder escriure, dos poemes de la seva pròpia collita, dos poemes que, si a mi m’hagués envaït també l’esperit de la Julia Shakespeare, podria haver escrit jo mateixa, paraula per paraula.

Anar ahir a veure la Nuria, em va portar a fer una troballa. Vaig descobrir un noi prim i desgarbat, despistat i amb pinta de somiatruites que, segons la Nuria de la llibreria Pròleg de Barcelona, va riure tant com jo durant el recital. Aquest noi, en un moment de la vetllada que vam gaudir en intimitat després de la posada en escena, em va parlar del regal que havia demanat pel seu 20è aniversari. Va fer una crida als seus cercles per tal que li llegissin en veu alta la novel·la de La plaça del diamant de la Mercè Rodoreda assegut en una cadira a la mateixa plaça en que va inspirar l’autora. Hauríeu de veure com m’explicava que era el súmmum que un munt de veus anònimes donessin vida a la colometa, la colometa, el personatge anònim per excel·lència deia, anònim per si i anònim perquè no ha transcendit internacionalment per l’idioma en el que s’ha escrit... va començar i no va parar. Em va encisar des de el minut 0:10 i ja el tinc fitxat al meu cervell per enredar-lo en algun que altre projecte. N’estic segura que s’avindrà, la gent, quan sent aquesta passió per quelcom, li agrada escampar-la pels 4 vents. O en son més de 4 els vents...?
Us deixo una foto d'anit, no em puc resistir... La Núria estava preciosa...

Es evident que enriquir-me jo i enriquir el meu mon, significa enriquir el mon de les meves filles... De fet, no em vaig poder resistir... qualsevol llibreria es tota una temptació pero aquesta en particular... Va caure un llibre per cadascuna, potser us explicaré com han anat... 

divendres, 13 de desembre de 2013

Socialització

Acabo de fer una entrada sota la etiqueta de socialització i sembla que, en principi, no hi té massa a veure.

Socialització es un terme que sovint empleem per fer-ne diferents usos. Jo m'he apropat a la wiki i n'he extret aquest:

La socialització és el procés psicosocial mitjançant el qual un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola, mitjans de comunicació...

Se sol distingir entre socialització primària, que prové de l'entorn més immediat del nen en els seus primers anys de vida (escola bressol i família), la secundària, on s'amplien els agents i poden aparèixer conflictes de valors o la conformitat amb els nous aprenentatges i idees, i la terciària, que es produeix mitjançant xarxes lliurement triades.
 
Segons aquesta definicio el primer ens socialitzador es la familia (com no podía ser d'altre manera) i l'escola es un més que, entenc, pot ser complementat i/o substituits per molts d'altres.
 
Entec com a socilització també, l'interès dels infants per compendre i integrar-se en el mon en el que vivim i m'agrada molt comprobar que el canvi social no n'està exclòs de la definició...

Així que, em regiro el bloc i en canvio unes poquetes... :)

Tiene un plazo de un mes para presentar alegación

Això es el que va dient l'Africa cada cop que se'n recorda...

Que d'on ho ha tret? Li agrada escotar el contestador i fa uns dies una empresa de recursos de multes ens va deixar un missatge informant-nos de no se quina denuncia d'aparcament i la forma de contractar els seus serveis... suposo que algú més haurà rebut trucades d'aquestes.

El cas es que no me'l deixa borrar i se'l va escoltant...

Ves que no acabi entenent de termes jurídics i administratius abans del que pogues preveure...