diumenge, 24 de novembre de 2013

L'Africa i les desenes

Quan estava capficada en els materials Montessori, vaig construir aquesta taula, la de les desenes, aquí l’enllaç a l’entrada.

L’Africa li va fer una mica de cas un parell de dies, no va entendre les desenes i es va cansar ràpid… Jo, secretament, encara tenia la idea que en algun moment ho reprendria i l’ajudaria a entendre-ho…
L’Africa va preguntant coses, va aprendre a comptar primer fins al deu, desprès al 15, desprès a 20, 30 i d’aquí va saltar als 60 (que son els segons que té un minut)… Els números dels autobusos penso que també han ajudat. I, per descomptat, els euros i el joc de botigues.

El cas es que ahir em va proposar un joc, diga’m un número de dos… jo li vaig dir el 82 i em va respondre, el vuit i el dos :), així vam estar una estoneta, amb el seixanta i el setanta encara s’entrebanca una mica... Després va trucar a son pare i li va proposar el joc per telèfon, després de tres o quatre nombres, sento que diu: 101? No papa, del 99 cap abaix. I a la poca estona: si papa, això ho he après avui…
No me’n vaig saber estar. Li vaig haver de dir: no Africa, no ho has après avui, avui t’has adonat que ja ho saps.

No ho trobeu fascinant?

Potser encara la fem servir per alguna cosa la taula... ;)

dilluns, 18 de novembre de 2013

Claudio Naranjo al 1r Congrès de homeschooling a Chile

El passat cap de semana va ser el primer congrès nacional d'educació a casa (homeschooling) a Chile.

Claudio Naranjo els va fer arribar aquesta salutació. Jo no puc afegir res al que diu aquest home.

 
* està afegit sota l'etiqueta d'amics (entre d'altres), no es que consideri que el Sr. Naranjo ho es (tampoc que no ho sigui). Faig servir aquesta etiqueta perque una amiga preuada era a aquell congres i l'enllaç al video va ser rebut de persones molt agradables per mi.

diumenge, 17 de novembre de 2013

Comencem a escriure música?

Fa un parell de setmanes les nenes estaben jugant amb uns fils encerats que ens va regalar una amiga el nadal passat (la navidad pasada... cuanto tiempo ya!, dime que nos vemos pronto...), el cas es que la Mara va fer aixó:

Si, ja se, a molts us semblarà un xurro, però resulta que la Mara es filla meva i jo aquí vaig veure una clave de sol i, sense pensar-hi massa, ho vaig dir: mira, una clave de sol! L'Africa, que quan vol no se li escapa ni una, va preguntar... Que es això de la clave de sol? Jo vaig parar i vaig intentar respondre el més senzill possible i sense dir cap mentida... a vegades em resulta extremadament complicat això. Li vaig dir que la música també s'escrivia, que no es feia amb lletres, que tenia el seu propi codi i que la clave de sol formava part d'aquest codi. El que li va interessar llavors (com no podia ser d'altre manera) es perquè algú es voldria complicar així la vida (bé, aquesta es la meva interpretació, ella em va preguntar perquè servia escriure la música), li vaig respondre que pel mateix que per escriure les paraules, per que algú que no les hagués sentit les podes saber, en aquest cas, per que algú pogués tocar una música sense haver-la escoltat mai. Ella ja ho sabia que s'escrivia, n'estic segura, sempre ens apropem a qualsevol músic o banda que ens trobem...

Es veu que li va interessar el tema, la música li ha interessat sempre, tenim diversos instruments a casa que ,encara que ningú sap com fer que sonin bé, no perdem l'esperança d'aconseguir-ho algun dia... Em va preguntar com es feia per escriure música... li vaig dir que jo ho havia fet a l'escola, però que no ho recordava gaire bé i que, de tota manera, no creia que ho hagués aprés com per ensenyar-li, que li podia dir que la música s’escrivia sobre cinc línies, que a això li deien pentagrama, que la clave de sol era com un símbol per saber com es deien els altres símbols.... va voler veure un pentagrama i una clave de sol i amb l'ajuda del Sr. Google vam trobar aquesta pàgina. La veritat es que va ser tot un encert això de la clave de sol... ens ha permès començar pel principi... Ho vam deixar aparcat, ara no recordo ni perquè, i ahir ho vam rependre.

 No vam estar més de 15 minuts a la pàgina, ens van explicar molt senzill qué es un pentagrama i una clave de sol, ens van ensenyar on s'escriuen i com sonen les 7 notes i ens van parlar del ritme i el metrònom. Aquí ens vam plantar. Em va sortir cantar algunes cançons als diferents ritmes que la pàgina mostrava... Ara l'Africa no vol continuar fins que no aconsegueixi un metrònom (espero que no siguin massa cars). Després l'Africa anava cantant el doremifasollasi, li vaig dir que podríem provar de buscar les notes a les campanes... o al piano... (no us penseu... es un òrgan d'aquests casios que hi havia quan jo era petita)... no cuajó, jejeje, però jo vaig agafar la flauta (que aquesta encara recordo com fer-la sonar) i després de fer l'escala, l'Africa em va demanar unes proves... l'escala al revés, nomes fins el sol, del sol al do, seguit i rapid amun i avall, fins i tot vaig provar de tocar alguna cançó que se'ls acudia... (no vaig aconseguir passar de les 2 o 3 notes inicials). M'agrada veure que té les mateixes coses que jo al cap... quan vaig dir ¿saps amb que molaria trobar les notes?... va respondre el mateix que jo pensava... amb la guitarra :) estic segura que algun dia ho aconseguirem, jo porto desitjant-ho des de que tinc la seva edat... (sospito que les seves ganes no son més que un reflexe de les meves, pero bueno...)

 Bé, em va donar per imprimir el pentagrama, moltes vegades i em fet una llibreta, l'Africa ja ha començat a practicar la clave de sol. Li vaig oferir buscar-la puntejada (si, a mi també se'm acudeixen tasques escolars) i em va mirar com un bitxo raro, està clar que la idea no li va semblar encertada.

 (ni us imagineu com m'agradaria posar-vos aquesta foto del dret, però no penso perdre ni un minut més intentant-ho...)

La Mara portava tot el matí amb l’harmònica... li va regalar l'abuelo el dimarts per l'aniversari. L'Africa em va dir: mama, la mara es més petita, no ha practicat tant com jo (l'abuelo també li va regalar una harmònica a ella al seu moment) i toca millor... sona bé el que toca. Li vaig haver d'explicar que no només es tracta de practicar amb algunes coses, que hi ha a qui li es més fàcil fer una cosa que l'altre, que a ella li es més fàcil enfilar-se i per això ha de practicar menys, que, es probable, que hagi de practicar més per tocar l’harmònica com la Mara...

Com va acabar la cosa? La Mara va voler agafar l’arbre musical i vam estar tota la tarda posant música que ens agradava al portàtil.

Continuarà... o no, ves a saber.