dimecres, 30 de març de 2011

Un altre premi


La meva fan nº1, l'Inma de Para mi peque con amor, m'ha enviat un altre premi; aquest cop, però, em posa deures.

He de posar un enllaç al seu bloc, he d'explicar 7 coses sobre mi i he de concedir el premi a 10 blocs. Som-hi doncs:

1. Soc maritima. Em vaig criar a prop del mar i m'encanta, m'agrada a l'estiu i a l'hivern, quan esta en calma i quan hi ha tempesta, quan s'hi reflexa la lluna i quan surt el sol...

2. M'agrada la gent. M'agrada conèixer gent nova, trobar-me amb els amics, xerrar a l'autobús amb gent agradable...

3. Hi ha joguines de les meves filles que crec que m'agraden més a mi que a elles.

4. Ho vull tot. De vegades ens presenten/presentem dues (o més) propostes com excloents, quan en realitat no es així; normalment, jo sempre ho vull tot (i moltes vegades ho aconsegueixo)

5. Soc nocturna. Em costa anar a dormir per la nit; tant com aixecar-me pel matí ;).

6. He tingut la sort de trobar 2 amigues de debó, una a l'escola i un altre a l'institut i les dues tenen el mateix nom!!

7. M'agrada veure com dormen les meves petites.

I ara, a pels 10 blocs:
1. Li vull tornar el premi a l'Inma, perquè m'encanta el que fa, comparteixo un estil de criança amb ella i perque ja li estic agafant carinyo ;)

2. Somos tribu.
3. Dale un coliño
4. Cacerolas y abrazos
5. Como no ser una drama-mama
6. Más allá del infinito
7. Atraviesa el espejo
8. Amor maternal
9. Petit núvol
10. Libres como el volcán

Que consti que no hi ha cap ordre de preferència, cadascun té la seva cosa que el fa especial...

dilluns, 28 de març de 2011

divendres, 25 de març de 2011

La granota saltarina

Els dilluns al matí anem a cantar amb les amigues. L'altre dia, la "profesora" (ho poso entre cometes perquè es una amiga que també ve amb les seves filles) va portar unes granotes de paper per jugar mentre cantavem cançons d'aquests animalons.

L'Àfrica se'n volia emportar una a casa :). Li vaig demanar un enllaç i en va posar un al bloc que ha obert per aquest grup, però va arrivar un moment que no m'en sabia sortir, així que vaig decidir anar cap al YouTube.

Amb aquests dos videos

El primer per fer la base:


I el segon per rematarla:)


Li he col·locat un parell d'ulls que tenia d'una capsa de manualitats i crec que li han donat el "toc" definitiu. El resultat ha estat aquest



I us he de confesar que m'ha agradat molt fer-la. Encara m'enganxaré a l'origami. Només em faltava això!!!! :)

dijous, 24 de març de 2011

X

L'Àfrica segueix trobant/confeccinant lletres per tot arreu.

Aquest com li ha tocat a la X

En aquesta foto, una X confeccionada amb dos peces de l'arc Waldorf



I en aquesta alta amb el velcro de les bambes: "Mira mama, me les poso així, perque ara tinc una X als peus..."

dimecres, 23 de març de 2011

Sopa de lletres

Seguim amb la falera lletrera. Ara a casa, quan menjem sopa,només pot ser de lletres :)



A més, a l'hora de parar taula, a l'Àfrica se li han de posar 2 plats: el de sopa i el d'escriure (que ha de ser planet ;)

dilluns, 21 de març de 2011

Summerhill



Gràcies a la web/blog/forum Crecer en Libertad, he descobert aquest video i he volgut compartir-lo amb vosaltres.

divendres, 18 de març de 2011

Material Montessori a casa 2

Fa poc més de 3 setmanes em feia aquesta reflexió (ajudada per unes quantes amigues) i, al dia següent mateix, vaig deixar la torre rosa i l'escala marró en un racó molt visible del menjador, a terra.

Al principi només la Mara feia servir la torre, agafava els cubs, un a un, i els tirava a terra; jo pensava que almenys algú li treia profit (per fi!) ja que, vulguis o no, comprobava la diferència de volum, de pes i ... de so! (nose si hi comptava amb això la dottoressa Montessori).

Jo, de tant en tant, col·locava la torre; un dia que volia endreçar i no tenia ganes que la Mara tornés a tirar els cubs un a un, cosa que feia cada cop que endreçava la torre en vertical, vaig apilar-los a terra, un al costat de l'altre, però sense cap criteri; es coneix que a l'Àfrica no li va semblar bé i els va col·locar en ordre, primer en horitzontal i després en vertical.

Avui, ha agafat l'escala marró sense que ningú la toqués primer, mica en mica l'ha anat col·locant; quan ha acabat ha agafat els nostres minuts de comptar el temps, que no son altra cosa que les unitats de 1 de les regletes i, amb 4 minuts i el "esglao" petit i el de comprovació ha fet aquesta composició.



Fa molt de temps que no comptem minuts, però els tinc ben a la vista...
Això m'ha demostrat que el material de matemàtica també ha d'estar al seu abast per jugar de la manera que vulgui quan li vingui de gust, sabem que es manipulant com aprenen i pot ser que tinguin necessitat de manipular sense tenin cap dubte matemàtic.

Estic contenta perquè ha funcionat el que vaig pensar i perquè vaig aprenent coses per millorar :)

dijous, 17 de març de 2011

Gronxar-se

L'Àfrica ja es gronxa sola.
Un cop més no se com ha arrivar a aconseguir aquesta fita, imagino que s'haurà fixat en els nens més grans...

dimecres, 16 de març de 2011

Fitxes botàniques.

Si, si, heu llegit bé, FITXES!

La veritat es que, sense voler, la idea va sortir de l'Àfrica.

Un dia que jo estava fent servir la plastificadora, l'Àfrica va voler plastificar una de les seves fulles; va quedar!... De seguida vaig pensar que en plastificaríem més de fulles.

Una de les darreres vegades que vam pujar a Can Gregori, vam estar recollint fulles dels arbres; quan vam arribar a casa les vam posar a la nostra premsa particular (una guia telefònica xafada per un munt de llibres pesats); fa poquet les hem tret, els hem posat el nom (en català -en blau-, en castellà -en lila- i el nom científic -en rosa-) i les hem plastificat. El resultat es aquest:



Hem fet 11 fitxes, l'Àfrica m'anava donant les fulles i m'anava dient quina era cadascuna i, la veritat, només es va equivocar un parell de vegades ¡no m'ho pensava això!

No se ven bé per qui ni per què son aquestes fitxes, només em venia de gust fer-les; potser són per nosaltres (els grans) i dintre d'un temps, les complementarem amb una fitxa més formal que indiqui les peculiaritats de cada espècie... Si ho fem així, segur que us ho acabo explicant! ;)

dilluns, 14 de març de 2011

Una guardiola pels botons

La Mara està molt interessada en posar i treure coses dels llocs; també li agraden moltíssim les coses petites...

L'altre dia, en 5 minuts, li vaig fer una joguina que la té encisada :).

Vaig agafar un pot d'olives que tenia desat; es un pot especial: de plàstic, transparent, amb tapa a rosca i amb nansa; en aquesta tapa li he fet un forat de guardiola amb unes tisores i vaig posar a dins un munt de botons de diferents colors i mides que he anat arreplegant per tot arreu...



Li encanta. Agafa els botons i els fica d'un en un, es capaç d'obrir ella sola el pot quan ja estan tots els botons dins i els torna a tirar pel terra; agafa el pot per la nansa i se l’endu per tot arreu,... fins i tot s'ha aficionat l'Àfrica a jugar amb els botons!

divendres, 11 de març de 2011

Casilda Rodrigañez



Aquí teniu la primera part (de 7 -quan acaba aquesta primera el Youtube us proposa la resta-) d'una xerrada que fa la Casilda Rodrigañez. Veure-ho tot es llarg (prop d'un quart d'hora cada vídeo) però val realment la pena. Diu moltes coses molt interessants respecte de la criança i de la dona, però a mi el que més m'ha arribat es el tema dels límits i la complaença.

Dels límits diu que es donen perquè vivim en un entorn inadequat per l’infant i es important que el nen conegui que el que esta malament es aquest entorn. Ens hem de fer els seus còmplices, entendre’ls, intentar trobar una solució per resoldre les seves necessitats i, sobretot, ajudar-los a veure que ells no son dolents, que no hi ha res dolent en el seu desig, que es l’entorn el culpable.

Parla de no prohibir ni ordenar res a l’infant, simplement informar-lo, el pots informar de les normes socials, dels perills, ...

Per altra banda diu que una criatura quan se la tracta amb complaença es complaent perquè es un sistema que es retroalimenta.

El que es un absurd per nosaltres, per les criatures es molt i molt important, encara que només ho sigui per comprovar que els seus desitjos son escoltats i atesos.

Si el nen es complagut per norma, quan un dia li diguis que no ho pots fer, et creu i ho accepta, perquè sap que es veritat, per petit que sigui.

M’agrada també la definició de complaença que dona. Diu que complaença es plaer amb (amb castellà s’assembla moltísim més), satisfer els desitjos de la persona que t'estimes et dona plaer...

També diu que les funcions de domini son artificials i que podem criar els nostres fills perfectament sense dominar-los.

Per pensar-hi. I molt.

dijous, 10 de març de 2011

Manifestació per les families procesades per educar sense escola



Fem costat a la iniciativa que ens proposen des del bloc "Bajo el diente de león" per fer costat a les 20 families que estan essent investigades a tot l'estat espanyol, per prendre la decisió d'educar als seus fills en familia; fixeu-vos que dic en familia i no a casa, ja que els nens aprenen a tot arreu i no només a casa.

Fa 15 dies eren 23 les families investigades; m'alegra molt comunicar-vos que aquestes 3 families que ja no estan en aquesta llista han tingut bones noticies i la resolució ha estat favorable a la seva (la nostra) opció educativa. Espero, de tot cor, que totes les resolucions tinguin el mateix final.

dimecres, 9 de març de 2011

Pluf, tizén tizén

L'altre dia us parlava d'aquest llibre, avui us penjo la primera cançó que surt. Bé, no surt ben bé així, comença directament amb la música...

La transcripció fonètica d'aquesta cançó es:
Pluf tizén tizén
sammaniyi mauzan
tismin tisammamin
sardina akaukau
sardina akaukau

La seva traducció:
Pluf tizén tizén
me llaman Mawzen
porque están celosos como piojos
sardinas y cacahuetes

I l'explicació al final del llibre diu que:
es una cançó de passió i gelos, que ha estat transformada pels nenes en un senzill joc. Explica l'història un jove enamorat que porta a la seva esposa cacahuets i sardines (segons la tradició cabilenya) d'amagat de la seva mare i la seva germana gran. Aquestes, molt geloses, s'enriuen d'ell canviat el seu nom zan (el bell) per mauzan (el lleig)...

dijous, 3 de març de 2011

El teu bloc m'inspira!



Inma, des de el seu bloc "Para mi peque con amor" m'ha fet un nou regalet; aquest cop m'ha dit que el meu bloc la inspira. M'afalaga i em sorpren al hora, ella té un bloc ple de bones idees i esta feta una "manetes", de veritat entreu i comproveu-ho i a mi, em dona la sensació que només us explico les gestes de les meves filles i poca cosa més... Gràcies Inma!

A mi m'agradaria pasar-li aquest premi a:

- Africa d'Un desert a casa i Marvan d'ORCA per que aquests van ser els primers blocs que vaig llegir, els primers als que em vaig enganxar i els que em van inspirar per que em llancés a l'aventura de crear aquest bloc que esteu llegint.

- Hilke de El hada de papel. Aquest bloc l'he descobert fa molt poquet temps, però m'ha encisat. Les entrades són molt curtetes, segueix el lema d'"una imatge val més que mil paraules" i les seves propostes son força senzilletes. Sencillament, m'encanta.

Espero que, si no els coneixeu, els descobriu i gaudiu igual que jo.

dimecres, 2 de març de 2011

Com pot ser!!!??

L'altre dia, mentre anavem a la bilioteca, l'Àfrica, que anava en patinet, es va aturar en sec. Jo, no li vaig fer gaire cas i vaig continuar; fins que vaig sentir que deia, "però!!..."

Llavors, vaig parar i la vaig mirar, tenia una barreja de sentiments a la cara, sorpresa, pena i enuig. Vaig començar a recular per veure que li provocava aquests sentiments.

Estava davant d'aquest anunci:



Quan vaig estar al seu costat va dir: Estan punxant un bebè!!!! Com pot ser això?? :)

Li vaig explicar que, qui ho feia, pensava que era el millor per ell. No se si ho va acabar d'entendre...