dilluns, 28 de febrer de 2011

Aprenent de dependenta

Un dels avantatges d'educar a casa, es que vas pel carrer o a comprar en horaris en que no hi ha altres nens i, a la gent que li agrada les criatures, els hi ve de gust passar una estona amb la teva filla.

L'Àfrica es força coneguda al barri i, a més, com li agrada molt treballar i ajudar, fa pràctiques de diversos oficis.

Al supermercat li demanen que piqui la tecla de les fruites que envasen i col•loqui l'etiqueta, un dia la van cridar per megafonia i tot per que anés a la secció de fruita. També posa els adhesius les bosses de paper de les baguets i les col•loca al seu lloc.

Al Caselles, la nostra botiga de productes ecològics, en quan entra, va a buscar el "seu" cistell al magatzem i va corrents on la Vero a veure en que la pot ajudar, uns dies col•loca productes al seu lloc, altres, posa el preu i altres (com el dia de la foto) l'ajuda a preparar comandes per alguns clients...





Ja us explicaré si fa pràctiques d'altres oficis...

divendres, 25 de febrer de 2011

S

Mira mamà, la teva lletra!!!



I es que l'Àfrica, últimament, "fabrica" o troba lletres per tot arreu!

dijous, 24 de febrer de 2011

Mollo parc

El passat cap de setmana vam visitar el Molló parc. Es un parc d'animals bastant nou; van obrir la setmana santa passada, així que no fa ni un any.

Que té de peculiar aquest parc? Que la majoria d'animals que hi trobem poden passar pel nostre costat, sense reixes.

Només hi ha dos especies que estan engabiades de debò, els ossos (que en realitat son femelles i son les estrelles) i els cérvols (bé, l'isard també està engabiat perquè estava fart d'estar sol i ha fet un salt fins el recinte dels cérvols). No són gàbies, gàbies, però els visitants no poden accedir al seu recinte i ells tampoc poden sortir d'ell.



El parc consta de 25 Ha a la vessant d'una muntanya; s'ha de seguir un camí en el que et vas trobant grans portes de fusta (per tal que els animals d'aquella zona no canviïn a un altra).



Les tanques de fusta que veieu són per contenir la terra, els animals les salten com si baixessin/pugessin a una vorera...

També tenen una granja; allà els nens (i els grans) poden tocar les cabres, les ovelles, els ponis, l’ase; més difícil es apropar-se a les gallines i els conills.

Nosaltres, vam tenir la sort de poder tocar la neu...

dimecres, 23 de febrer de 2011

Material Montessori a casa

Ningú dubta de la utilitat del material Montessori de matemàtiques, oi? O del alfabet mòbil.
Però, que passa amb el sensorial? La torre rosa, l'escala marró, la caixa de colors,...
He escoltat a bastant gent dir que la criatura "no li fot ni cas".

No dubtem, però, que aquest tipus de material satisfà unes necessitats que la nena tard o d'hora tindrà. Quin es el problema llavors?

L'altre dia parlava amb una amiga i em deia que te la torre rosa morta de fàstic. Si, si ella li proposa, la nena fa la torre i la torna a desar, fins que la mare li torna a proposar; en canvi, te uns cubs d'aquests buits per dins, de molts colors i amb nombres amb els que la nena ha jugat com si fossin casetes, que estan plens de purpurina i que, moltes vegades, se'ls troba ordenats de major a menor.

L'altre dia l'Àfrica em va ensenyar això i em va preguntar: mama, que et sembla que es? Una cova (vaig contestar). I em va respondre, "nooo, es una escala" i amb els dits va baixar els "esglaons". No vaig poder evitar-ho, de seguida vaig pensar "l'escala marró"...




Crec que el problema es que no els deixem jugar de veritat amb aquests materials. No se els demés, però jo, intento transmetre-li que s'han de cuidar, trec el material, estic amb ella mentre el fa servir i l'ajudo a recollir-lo quan acaba. No faig això amb cap joguina més.

Si, dintre de 2 anys tindré el material quasi nou; però, hauré tirat els diners...

L'arc de la foto, en canvi, me'l emporto cada cop que sortim fora uns dies. L'Àfrica el fa servir per construir pàrquings, per trucar per telèfon, jo faig muntanyes i la Mara l’escampa per allà on vol; clar, de tant fer-lo servir, en algún moment satisfà les necessitats que Maria Montessori va observar en els nens.

No se com ho faré ara per que l'Àfrica deixi de fer servir el material amb cura. Primer hauré d'apendre a relaxar-me jo. I, evidentment, deixar que la Mara el llenci si això es el que vol fer.

Ja se, molts em direu que un dels postulats del mètode Montessori, es el de cuidar els objectes; pero parla dels objectes en general, si volem complir amb aquest precepte, hauríem de fer que tinguessin cura amb TOTES les joguines, sense fer distincions entre elles.

Procuraré explicar-vos si hi ha progressos...

dilluns, 21 de febrer de 2011

Un tros de casa d'abelles

A l'Africa li encanta la mel!

Fa uns dies vam estar modelant amb cera Waldorf, i de seguida em va dir. Mmmm, fa olor de mel; no cal dir que em va encantar i que vaig estar molt contenta d'haver gastat els diners en comprar-la; va notar que es tractava d'una cosa natural!

Em va preguntar com era que feia olor de mel, si no era mel i vaig intentar explicar-li. Les abelles fan les parets de les seves cases de cera i hi posen la mel a dins...

Al cap d'uns dies, li vaig comentar a una amiga que tenia ganes d'anar a alguna fira per tal de trobar bresca (un tros de panell d'un rusc)...

Com si es tractés de la nostra fada particular, al cap d'unes poques hores em va trucar per preguntar-me si la mel la volia de taronger, de mil flors,...

Crec que l'Àfrica ha entés molt millor d'on ve la cera i on guarden les abelles la mel!



Gràcies Angelica!

dissabte, 19 de febrer de 2011

A l'ombra de l'olivera

La Montse, la nostra biliotecaria, ens va recomanar aquest llibre i ha encertat de ple.

Es tracta d'un llibre amb CD. El CD té 29 cançons bressol i infantils del Magreb (Argelia, Tunissia i Marroc) i al llibre estan transcrites aquestes cançons. Estan escrites amb caràcters àrabs, amb la seva transcripció fonètica i la seva traducció.

Al final del llibre, també hi ha comentaris força interessants.

Dins la mateixa col·lecció hi ha els títols següents:
- "Cancioncillas de miel y pistacho" (armenies, gregues, turques i kurdes)
- "Cancioncillas del jardín del Eden" (jueves)
- "Canciones infantiles y nanas de babushka" (eslaves)
- "Cancionero infantil del papagayo" (brasileres i portugueses)
- "Canciones infantiles y nanas del baobab" (de l'Àfrica negra)
- "Canciones y nanas de los arrozales" (de l'Àsia Oriental)

Ja ens explicareu, si llegiu/canteu algún d'aquests llibres, que us ha semblat...

A més d'escoltar músiques "diferents" serveix per conèixer altres cultures. Crec que són llibres que agafarem més d'un cop a la biblioteca ara que els hem descobert ;). Espero que els tinguin tots!

divendres, 18 de febrer de 2011

Interessos diversos

Hi ha moltes coses que els interesa a les nenes, però aquestes dues que us mostro son de les més representatives.

La Mara està capficada en menjar sola i, a més, a menjar amb la forquilla. Li agrada la cullera, però la forquilla li agrada més. Es bona cosa aquesta que vulgui menjar sola, llàstima com acaba la cuina i la roba que porta (no vol posar-se pitet!)



L'Àfrica, per la seva banda, ja fa molt de temps que li agrada fer paquets i fer servir el cel·lo. En aquesta foto a combinat les dues aficions a la perfecció. Fa un paquet amb una capsa de sabates, però no es sempre així, pot fer un paquet amb qualsevol cosa: un tovallo, un tros de paper de vàter, la seva samarreta,... Després em fa el regalet :)

dijous, 17 de febrer de 2011

La caixa dels abaloris

Ja fa més d'un any vaig fer un curs de matemàtica activa amb Marcel Bosch, aquí us en vaig fer 5 cèntims.

En quant vaig arrivar a casa, em vaig fer uns cartonets de colors per anar "jugant". Avui, encara no se ben bé d'on ha sortit, l'Africa ha trobat un d'aquells cartonets, un vermell i m'ha demanat que era. "Es per fer uns jocs que em van explicar en un curs que vaig fer" Ah! I en tens més?
Com que li he contestat que si, de seguida m'ha demanat que se les deixés.

He agafat a la Mara a coll i he anat a la caixa on les guardava.


Si, es la caixa dels abaloris i la Mara de seguida s'hi ha fixat.
Mentre l'Àfrica s'ha dedicat a fer un caminet blau, la Mara m'ha fet entendre que volia tocar alguna cosa d'aquella capsa...



He tret unes boletes de fusta i li he posat dos recipients, un ple i l'altre buit. Sense pensar-s'ho ha començat a traspassar, primer amb les mans plenes i, a mida que en quedaven menys, ha anat més a poc a poc, fins que, les darreres, les ha agafat d'una amb una. He tornat a traspassar totes les boletes al recipient inicial i ho ha tornat a fer 3 vegades.



Llavors he pensat en posar-li boletes de 2 colors i afegir-hi un altre recipient. Aquesta vegada les agafava des de el principi d'una en una. He de confesar que me quedat una mica parada, perque n'ha agafat 7 seguides del mateix color :o, però finalment he comprovat que havia estat fruit de la casualitat i ha començat a posar-les en els diferents recipients sense cap criteri :) i, al cap de poca estona s'ha començat a cansar i a tirar-les totes pel terra. Ha estat l'hora de recollir...

dimecres, 16 de febrer de 2011

Netejant vidres

Avui a l'Àfrica li ha donat per netejar vidres.
La veritat no se d'on ha tret la idea, perquè a mi no m'ha vist fer-ho sovint :o


Encara que no ho sembli, li han quedat força bé.
Crec que ja tinc l'encarregada d'aquesta tasca, encara que... segur que aquesta es una d'aquelles coses que amb un cop en deu haver tingut prou... ;)

dimecres, 9 de febrer de 2011

Llegums Montessori

Avui ens ha sortit una activitat Montessori rodada, si hagués volgut fer-la segur que no hagués sortit tan bé!

Anava a posar en remull unes llenties i uns cigrons (si, quan em dona per cuinar, cuino moltes coses alhora i deso...). I he pensat: potser li agradarà tocar les llenties una estoneta?

I si, a l'Àfrica li ha semblat molt bona idea... Heu ficat les mans algún cop dins una enciamera plena de llenties? Es, certament, molt gustós!



Ha volgut tocar també els cigrons. :) I ha començat a barrejar...



Això m'ha donat peu a demanar-li que fes la tria per tornar-los a separar.



Al més pur estil Montessori...

dilluns, 7 de febrer de 2011

Una cara

Aquesta es la primera cara que fa l'Àfrica. Com podeu comprovar no ha estat un paper qui l'ha inspirat...



Ja ho se, tot això es perquè soc sa mare, pero em sembla tant bonica!!! ;)

dissabte, 5 de febrer de 2011

En patinet!

Ahir vam estar amb uns amics la M i l'A que portaven cadascun un patinet, l'A es un nen de 4 anys (com l'Africa) i la M es la seva mare.

La M li va deixar el seu patinet a l'Africa per tal que jugués amb el seu fill.

Aquest matí quan sortíem al carrer m’ha dit que volia agafar el patinet que li va regalar el iaio per Nadal de l'any passat. Es un patinet "professional", d’aquells de 2 rodes (una davant i altre darrera), d’alumini que es pot pujar i baixar el mànec i el fan servir els adults.

La veritat es que quan el vam tenir a casa ens vam penedir de deixar al iaio comprar-lo, perquè l'Àfrica no estava gens preparada.

Avui estem contents. Només sortir de casa (el carrer fa una mica baixada) s'ha impulsat un parell de cops amb el peu, ha pujat els dos peus amunt i wop! ja sabia anar en patinet! Es increïble lo ràpid que aprenen les coses aquestes criatures!

Hem parlat (son pare i jo) i creiem que està bé que comprem les coses de qualitat, en comptes de joguines de plàstic, perquè, encara que en un primer moment no ho pugui fer servir, sempre arriba l'hora que li dona utilitat.

divendres, 4 de febrer de 2011

Gaudint del solet

Aquest matí ha fet un dia gairebé primaveral, almenys a la mini terrassa que tenim a casa, que hi tocava el sol de valent.

Quan he sortit a regar les plantes, la Mara ha aprofitat per sortir amb mi, i de seguida s'ha posat a tocar la terra que li vam preparar dins aquesta banyera que ja no fem servir.



Ha trobat uns pots de fang i ha començat a omplir-los de terra, la tirava, tornava a agafar-ne... ha esta així una bona estoneta.

Quan he vist que ja es començava a cansar he agafat l’escombra per endreçar i, com que m'he deixat l'armari obert, li ha faltat temps per agafar l’escombra i el recollidor que, en el seu moment, vam comprar per l'Àfrica. L'Àfrica, per la seva part, ha agafat la "seva mopa” i la “seva fregona", així que hem fet una quadrilla de neteja que deunido...

dijous, 3 de febrer de 2011

Concert urbà

Ahir volia comprar roba per fer la disfressa de l'Àfrica i vam anar al centre de Barcelona. Si, ja se, a la majoria de gent els hi espanta la idea de anar al centre amb els nens, però jo ho vaig gaudir força. Potser es important dir que jo m’hi vaig criar al centre i soc una enamorada del MEU barri...

Bé, vam comprar la roba prop de la plaça Urquinaona i després vam anar cap a la plaça Sant Jaume a buscar estris de cuina per l'Àfrica, estris de veritat, però de dimensions reduïdes; només tenien les tisores que ja les teníem d’un altra vegada, amb el pelador de patates (que es el que ara ens fa falta) no vam tenir sort.

En sortir de l'Artero (la botiga dels ganivets de tota la vida), vam anar a Can Conesa a menjar uns entrepans, en sortir, l'Àfrica va erigir-se com a guia de l’expedició... Em va portar carrer Llibreteria avall, Via Laietana amunt i direcció a la catedral...

Allà hi havia un noi tocant el violí, estava just davant de la catedral, a les escales i hi donava el solet, la nena no s’ho va pensar: mamà vull seure aquí i escoltar una mica! la Mara estava dormida i a mi també em venia de gust. De seguida va decidir que volia escoltar TOTES les cançons que toqués el senyor, perquè li agradava molt la música, em va demanar si m’havia fixat com es feia això de tocar el violí, ella si va fixar, de debò. Mama, m'agradaria que el papa tingués un violí (imagino que tenir un violí va associat a saber tocar un violí).La Mara es va despertar i va ballar una estoneta; quan vam sentir la segona cançó repetida va decidir que ja era hora de marxar. Havíem estat 1 hora escoltant la música, música clàssica.

Feia temps que pensava que m’agradaria que escoltés música de qualitat en directe, però clar, no goso anar a l'Auditori o al Liceu, no havia pensat en el Gòtic!

Per la nit, li va explicar a son pare com es tocava el violí: papa es posa aquí a sota la barbeta, es mouen els dits així, on estan les cordes i una fusta es mou així, veus papa?

Així que les meves recomanacions son dues:
- Aneu a escoltar música en directe amb llibertat de moviment i a un preu molt econòmic
- Deixeu-vos guiar per la ciutat pels nens, feu el que us demanen. De la mà d’una criatura, fins i tot una gran ciutat pot esdevenir un lloc agradable!

dimecres, 2 de febrer de 2011

Llamps i trons

Divendres passat va haver-hi tempesta per aquí, es van veure llamps i van ressonar trons molt forts. A casa vam haver de tancar totes les persianes i posar la radio. Si, a l'Àfrica li fan por les tempestes.

La por, però, no està renyida amb la curiositat, ans al contrari, suposo que l’afavoreix. Va haver-hi un moment que em va preguntar: mama, perquè se senten trons? perquè hi ha gent que li agrada? (això ve perquè hi ha gent que li agraden els petards). Com jo no sabia perquè sonen els trons vaig agafar el diccionari de català i el diccionari enciclopèdic en castellà i a tots dos posava, més o menys, el mateix: fenomen acústic que acompanya el llamp.

Com us podeu imaginar, l'Àfrica no va tenir-ne prou i, sincerament, jo tampoc. Vam decidir que dissabte al matí aniríem a la biblioteca a buscar un llibre que ens expliqués alguna coseta més sobre els trons.

I dissabte vam trobar aquest llibre.

Per si us interessa, explicar-vos que les corrents d’aire dins els núvols fa que les gotes d’aigua i el vidrets de gel del seu interior xoquin, el que genera electricitat estàtica. La part superior del núvol te una carrega positiva i la inferior, una negativa. A mida que les corrents d’aire de la tempesta van girant, la càrrega elèctrica augmenta sense parar. Al cap d’una estona, la diferència entre la càrrega negativa del núvol i la positiva del terra es fa massa gran, i, per igualar la diferència entre les dues zones, salta una gran espurna.

El llamp desprèn una quantitat increïble de calor i, al desplaçar-se per l’aire, aquest s’expandeix violentament amb una explosió sorollosa que anomenem tro. El tro se sent després de veure’s el llamp perquè el so viatja per l’aire molt més a poc a poc que la llum.

No cal dir que aquesta explicació es va fer bastant llarga, ja que vaig haver d’explicar molts conceptes, la vam llegir 3 vegades i, al final, va quedar convençuda. Ja que estàvem, vam passar la pàgina i també va descobrir alguna cosa sobre inundacions i riades.

Bastant més endavant, el llibre també parla de fonts d’energia. Li van interessar especialment la eòlica i la solar :) m’haurà sortit una nena sostenible o es simple casualitat?

Trobo que el llibre està força bé, el tindrem uns dies més a casa i després el tornarem a la biblio. De moment, crec que ja ens va bé tenir-lo localitzat, però, suposo que amb el temps haurem de tenir algun d’aquest estil a casa... S’accepten suggeriments...

dimarts, 1 de febrer de 2011

Bloc amb estil!

Eiii, a algú li ha semblat que el meu bloc te estil (ups, com es pot escriure uns ulls aixecant i baixant les seies???). Ha estat l'Inma des de el seu bloc Para mi peque con amor, aprofito per recomanar-vos que el visiteu, sobretot si teniu nens petits, es increible les manualitats que fa!!



A tots ens agrada rebre premis (suposo) al menys a mi si, i sobretot aquests, que son no buscats, simplement algú et diu: ep! que m’agrada el que fas...

Doncs això, a mi m’agrada molt el que fa molta gent, però només en posaré uns quants, així em deixo algun per propers premis, ;-)

Trobo que tenen molt d’estil:
Meisi de Kireei (suposo que moltes sereu seguidores), perquè em dona idees de tot tipus: decoració, roba per fer, joguines,...
Ale de Cuatro en la cama amb la que he resolt dubtes presents i futurs sobre criança
Marta de Reciclando en la escuela que m’inspira manualitats sostenibles ;-)
De Comparte tus ecoideas no se que dir-vos, comproveu-ho vosaltres mateixos
I a l'Esther de Somos Tribu perquè s’inicia en aquest món, m’agrada molt les coses que explica i es molt bona amiga meva des de... fa tant de temps que gairebé ni me’n recordo des de quant.