dissabte, 27 de novembre de 2010

El seu fill, una persona competent.

Novament us recomano un llibre.

Aquest cop, però, us el RECOMANO amb majúscules.

Tira per terra moltes afirmacions que ni ens qüestionem, almenys jo.

Diu que això que els pares no s'han de contradir es molt important sempre que desitgem un model de familia autoritari, per tal que fem un bloc de poder dels adult enfront els infants.

També explica que els valors democràtics no son desitjables per la convivència familiar, ja que quan es prenen decisions per majoria, hi ha una minoria que perd.

Tampoc la justicia es un valor desitjable dins de la familia, ja que la justicia parteix de la base que tots som iguals i la realitat no es aquesta, ja que no tenim els mateixos gustos ni ens molesten les mateixes coses.

En Jesper Juul parla d'igualtat de dignitat: aquest principi entén que tots som diferents, però no es preten igualar aquestes diferències si no respectar la dignitat de tots els membres de la familia.

També diu que aquells que no vam ser tractats amb dignitat en la nostra infància hem de fer un aprenentatge i un entrenament diaris (m'agrada que no digui que no som capaços de fer-ho com fan d'altres autors).

Tot això ho diu fins a la pàgina 38. Bon principi, eh!?

Aquí podeu llegir el que li ha arrivat a la meva amiga Esther que, per cert, s'acava d'estrenar en això de la blogosfera. Benvinguda preciosa!

divendres, 26 de novembre de 2010

Atles d'anatomia

Si, un atles d'anatomia...

A principis d'aquest estiu, l'Àfrica em va sorprendre molt tot dient: mama que es això (mentre es tocava enmig del pit), jo li vaig contestar, un ós i ella em va dir: ja, però, com es diu :o. Li vaig contestar, l'esternó, em va preguntar per les costelles, pel femur i quan va arrivar als ósos dels peus vaig dir, ep! anem a la biblioteca...

Vam estar mirant el llibre un parell de dies, ens el vam emportar de vacances a Burgos i a Figueres, per si les mosques, però no en va fer més cas; quan va ser l'hora, el vam retornar a la biblio.

Fa un parell de setmanes em va dir: mama, vull veure el llibre dels ósos. :o
Vaig decidir que era el moment de comprar un atles d'anatomia; total, no se quan tindrà la curiositat i, tard o d'hora, l'haurem de tenir... No em pensava que fos tan difícil.

Molts d'aquests atles estan fets per nens petits i els esquelets semblen de dibuixos animats, altres són massa bons, em vaig fixar en un, que quan vaig preguntar el preu em van dir, si, es de primer de carrera i val més de 100 euros, uixxx! quin ull que tinc!

Al final vaig trovar aquest, penso que es bastant complert, l'esquelet no es cap fotografia, però tampoc sembla una joguina, trobo que es un llibre que seguirem trobant interessant quan les nenes tinguin 13 o 14 anys, encara que mai se sap, ja ho se!

El vaig compra a l'Abacus i el preu esta força bé, ja que ronda els 15 euros.

dijous, 25 de novembre de 2010

XXIII Carnaval de Blocs


Anem ja per la XXIII edició del Carnaval de Blocs i l’amfitriona d’aquesta edició es la Ketty, que des de el seu bloc ens fa la següent pregunta:

Quins son els beneficis de l’educació a casa?

Per mi, en aquests moments, que les meves filles tenen 4 i 1 anys, el principal benefici es la felicitat.

Veig a les meves filles felices. Es lleven contentes pel matí, sense presses, juntes, prenen teta plegades mentre juguen amb les seves mans i no paren de mirar-se als ulls, uns ulls que es somriuen.

Sortim al carrer i l’Àfrica parla amb tothom que la vulgui escoltar, els hi explica el que es important per ella aquell dia, es para una estona amb el Cesar, que ven el cupó de l’ONCE, entra a la fruiteria a ensenyar-li a la Belen el cotxet que es va trobar a les escombraries i que esta nou, em fa esperar-me a la porta de Correus perquè li vol demanar a l’Elena que li faci un “tatuatge”, això els dies que ens quedem a prop de casa...

Després estan els dies que quedem amb les amiguetes, un parell de cops per setmana, son amiguetes homeschoolers també, podem estar perfectament, entre 5 i 7 hores jugant al parc, si 5 I 7 HORES JUGANT!

Hi ha altres dies que els hi donem la sorpresa de poder dinar amb el papa... Aquest es un altre benefici que tenim, si les nenes anessin a l’escola tindrien un papa de cap de setmana, ja que arriba cap a les 8 o les 9 de la nit ; les meves filles se’n van a dormir a les 12 o quarts d’una per poder gaudir d’ell cada dia.

I jo, gaudeixo de les meves filles a tota hora i en cada moment. Per mi, no te preu poder veure la seva cara de satisfacció quan descobreixen alguna cosa per primera vegada, quan aconsegueixen una fita que han estat perseguint (un salt des de més amunt, tres passes seguides sense aguantar-se a cap paret ni cap cadira,...) la cara de felicitat que tenen quan juguen plegades i la complicitat que ja se’ls endevina.

Si, es clar, no tot son flor i violes tota l’estona, no sempre tenen una rialla a la boca, però trobo que es molt difícil que fossin més felices si escollíssim un altra opció educativa.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Picar lletres

No se als vostres fills, però a la meva li motiva molt l'ordinador.

De tant en tant, em demana picar lletres i números. Dels números si que n'és conscient, però les lletres les pica sense cap sentit...

Ahir, però, quan anavem cap a casa després de celebrar un aniversari amb uns amics, li va dir al seu pare:
- Papa, com s'escriu camping?
Son pare va començar a deletrejar C-A-M-P-I-N-G i ella va contestar
- Quan arrivem a casa ho vull picar amb el teclat
:o

Si, si, no se li va oblidar, quan vam arrivar a casa, va demanar el teclat, eren quarts de dotze (si, a la meva filla li sol venir la inspiració a deshores, que hi farem!).
En Goyo li volia senyalar les tecles amb el dit a mida que li anava dient les lletres i l'Àfrica li va dir:
- No, no me les ensenyis, posa-les en un paper i les busco jo.
:o

Vaig recordar que tenia desat aquest abecedari que fa servir la Marta a la seva escola. Esta força bé, perquè es carrega tot el debat de si primer les majúscules, les d'imprenta o la lletra lligada, ja que, com podeu veure, estan totes tres a la mateixa tarjeta.



Bé, l'Àfrica va escriure CAMPING (amb majúscules), buscant tota sola les lletres al teclat. Quan va acabar la vaig veure satisfeta.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Fira Waldorf

Escric aquesta entrada pensant en la Sylvia que fa poc em va demanar que l'avises quan hi hagues una fira Waldorf.

Ha arrivat el moment.

La cita es a l'ecola Waldorf El Til·ler de Bellaterra , al carrer Alonso Cano 31 el proper dissabte 27 de novembre de 10 a 18 hores.

Aquí entreu a la web de l'escola i al ítem Fira de Nadal que trobareu a mà esquerra teniu totes les dades.

Espero que ens trobem allà.

dimecres, 17 de novembre de 2010

La bossa dels misteris...


A la Mara, ara, li agrada molt treure coses de tot arreu.

Vaig comprar una bossa de roba a l'Ikea i li poso cosetes a dintre que NO siguin de plàstic, li he d'anar renovant però, perque sino se'n cansa...

Avui li he posat el que veieu a la foto:
- Un saler de vidre amb cigrons a dins (si, s'ha d'estar al tanto, per si es trenca)
- Un cordill amb picarols (d'aquests que es corden al tormell per ballar)
- Un picarol gegant pintat
- Una cullera d'acer inoxidable
- Un ninotet de llana
- Una brotxa d'afaitar
- Un instrument que no se ben be de quin material es (penso que son pinyols d'algún fruit exhotic plens de boletes més petites...)

dimarts, 16 de novembre de 2010

Dimarts mut (o casi)



Aquesta es la pinta que té últimament el sofà de casa meva...

Des de que l'Àfrica ha descobert que els coixins van genial per fer casetes :)

L'arbre "pachuchito"

Quan l'Àfrica tenia poc més d'un any, vam anar a un concert per menuts al Palau de la Música, van fer servir una joguina-instrument que ens van regalar: un peix de feltre amb un picarol a dins, ara, m'ha servit d'inspiració per fer aquest arbre.

El tronc esta fet d'una sola capa de feltre i la copa son dos capes simètriques que estan cosides i a dins hi ha 2 picarols.

La idea era que fos per la Mara, però s'ha convertit en una joguina per la casa ;) i en una "insignia": la familia que tingui un arbre com aquest vol dir que es una familia amiga dels arbres...

L'Àfrica ja l'ha batejat, com no!. L'ha agafat pel tronc i com cau (com si fos una flor pansida) li ha posat l'arbre "pachuchito"...

dilluns, 15 de novembre de 2010

Aniversari

Divendres passat va ser el primer aniversari de la Mara i, tal com vam fer amb l'Àfrica al seu moment, ho vam celebrar plantant un arbre, bé, han estat tres, per si el cas que algún no agafes bé ;).

Em plantant un garrofer, escollit per l'Àfrica que li encanta la crema de garrofa, una olivera, escollit pel papa que n'es un enamorat i una noguera, que em va semblar un bon arbre per la zona.

Suposo que ja us ho imagineu, però us ho dic igualment, els em plantat a Can Gregori.

I, encara que jo no surti en aquesta foto, em treballat tots 3 de valent...

divendres, 12 de novembre de 2010

Joguines fetes pels pares

Us recomano aquest llibre.

El títol ja ho diu tot.

Es un llibre de l'Editoria Rudolf Steiner, així que es un llibre Waldorf total.

T'explica com fer les construccions en fusta, les nines Waldorf, les nines de nusos, els "follets bolets", cintes per jugar, animals de llana, follets de feltre, hamaques per les nines, mobles de joguina en fusta...

Tot amb materials naturals.

dijous, 11 de novembre de 2010

Safata natural

Tenia una safata de mimbre per organitzar papers i material d'oficina.
He pensat donar-li un millor ús. :)

He recollit tots els tressors naturals que va recollint l'Àfrica, els he classificat en aquesta safata i els he deixat al seu abast, clar!

Evidentment, a la nena li ha encantat!

dimarts, 9 de novembre de 2010

Vivenciant la força centrífuga

Ja fa temps vam fer una d'aquelles compres inutils-compulsives a l'Ikea. Es tracta d'una plataforma rodona de fusta que dona voltes. Sabeu de que us parlo, oi? Potser algú més va caure, va digueu-me que si!

Ahir, va sortir, ups! I l'Àfrica, clar, de seguida la va voler mirar, tocar, jugar...

Va començar a donar-li voltes, li va posar coses a sobre, les coses sortien disparades, algunes pesaven més, altres menys, unes sortien disparades abans, altres tardaven una mica, la feia girar més ràpid, més a poc a poc,...




Crec que li va treure molt de suc. No em va preguntar res, ni falta que en fa, ja ho se; tampoc en va fer cap comentari, però tots sabem que alguna cosa s'ha quedat donant voltes pel seu cervell.

Bé, ja puc dormir tranquila; un altre objecte inútil que, per fi, ha tingut alguna utilitat... ;)

dilluns, 8 de novembre de 2010

Fent volar l'estel

Fa uns quants anys, en Goio em va regalar un estel. Encara no l'havia estrenat; no em pregunteu perquè, no us ho sabria contestar... potser estava esperant per tal de poder viure el que vaig viure dissabte.

Feia un día genial. Encara nose com se'ns va ocòrrer agafar l'estel, però ho vam fer...

Primer vaig intentar fer-lo volar jo sola: va pujar un poquet i deseguida va començar a donar voltes i més voltes i ¡a terra!, després ho va intentar el Goio: el mateix; l'Àfrica també ho volia provar.






La veritat, es la que va aguantar més, però només li va sortir una vegada...

Al papa se li va ocòrrer que agafessim cadascuna d'una corda i jo vaig pensar en separar-nos bastant.



Wauuuuu!!! ¡Com volava! ¡Quanta estona al cel!

Ens ho vam passar!!

Erem 4 criatures enmig de la sorra...

divendres, 5 de novembre de 2010

Ambientador natural

Ahir us vaig comentar que havia fet un ambientador natural.

A més, he d'afegir que es moooooolt i molt fàcil de fer. Ho vaig llegir en un llibre de cases ecologiques, penso que era del Mariano Bueno.

Es tracta de pelar una mandarina de manera que quedi la meitat d'abaix sensera amb una mica del propi fil de la mandarina (si, s'ha d'anar amb compte, però es més senzill del que us penseu), posar-hi oli i encendre-la.

Jo pensava que faria molta olor de mandarina, però no, l'aroma que deixa el molt subtil.

L'Àfrica en quant la va veure encesa va voler cantar "el cumpleaños feliz", la vaig convèncer per que esperès a que s'acaves l'oli i la metxa i, així ho vam fer...

dijous, 4 de novembre de 2010

Al final, m'agradarà l'hivern...

No recordo si quan era petita m'agradava més una estació que un altra; si recordo que no m'agradaven les vacances. Jo no tenia germans, ni cosins, vivia en un barri on no es podia sortir a jugar al carrer (per la inseguretat) i em cuidava una persona a la que no li agradaven els nens; per tant, no anar a l'escola era per mi un suplici.

Quan vaig començar a ser més grandeta, cap a l'adolescència, em va començar a agradar l'estiu i això ha durat fins ara. M'agrada la calor, la tolero molt bé, m'agrada la llum, la platja i el carrer, de rebot també m'agrada la primavera: ja s'apropa l'estiu; una companya de feina ja m'ho va dir al mes d'abril de fa 5 o 6 anys: Sabrina, estàs renaixent, sempre se't nota quan comença el bon temps.

Avui, he estat tot el dia a casa amb les nenes, he continuat endreçant l'habitació de les joguines (si, encara dura, es que sortim molt nosaltres :D), he jugat amb les nenes, he fet pa i una ambientador natural (ja us faré una entradeta demà).

Hi ha hagut un moment que he pensat: que bé, ja arriva l'hivern i estarem més estones a casa fent cosetes...

Així estem, per si no m'havien canviat prous coses les nenes, ara, fins i tot, m'agradarà l'hivern :)

dimarts, 2 de novembre de 2010

Repte octubre


Bé, obro el link per tal que afegiu les vostres entrades.

Aprofito per proposar el repte de novembre: estic segura que tots tenim projectes que hem deixat a mitjes: perquè als nens no els ha interessat, perquè ens ha fet mandra o perquè, sencillament, quan sen's va ocorrer no era el moment...

Proposo que reprenguem aquests projectes, els que estan a mitjes o els que només van estar a la vostra ment...

Una joguina cada setmana



Bé, no hem arrivat a una joguina per setmana, però trobo que 3 joguines i mitja estan força bé. Si, heu llegit bé, 3 i mitja.

He fet els blocs de fusta, les claus màgiques i el follet bolet i està a mig fer una nina de nusos, bé d'aquestes en faré dos ;) - en quant la tingui acabada us faré una entradata...

El follet "bolet"

Bé, aquest cap de setmana he construit un altra joguina; aquest cop, però, d'amagat de les nenes... Ha estat un follet.

Primer he fet l'esquelet amb fil-ferro.




Després he folrat el fil-ferro amb llana d'ovella cardada i li he enganxat el cap amb cola instantània. Les mides són les següents: cap - 2,5cm de diàmetre, braços - 5cm cada un, tronc - 4 cm i cames - 4 cm més.



Si, ja, no té massa bona pinta així; però es el primer i un cop vestit ha quedat més "resultón".

Aquest cap de setmana hem estat a Can Gregori i l'hem amagat al costat d'una falguera per tal que l'Àfrica fes la troballa tota sola...



L'ha adoptat de seguida i l'ha batejat (penso que sense voler)... Mamà, té, agafa un moment el bolet... Crec que s'ha fet un taco; fa un parell o tres setmanes li vam dir que en alguns bolets dels grans vivien folles i... Tant se val, m'agrada el follet bolet.