dimecres, 23 de juny de 2010

Vivir sin cole

Aquesta es una entrada homenatge.
Gràcies a aquest llibre som avui on som.

A mi, com la majoria de la gent, ni se m'havia passat mai pel cap que els nens podien no anar a l'escola tradicional. Un dia, farà cosa de dos anys (quan l'Àfrica encara no havia complert els 2) parlant amb unes mares del grup de lactància, els vaig dir que a mi m'agradaria una escola on poguessim compartir espai petits i grans, on jo pogués acompanyar a la meva filla en el seu aprenentatge i, OH SORPRESA, vaig descobrir que existien les ESCOLES LLIURES, vaig visitar LA PIÑA (que la tinc al costat de casa) i vaig quedar meravellada, un lloc respectuós amb els nens on se'ls acompanyava en els seus processos i se'ls permetia seguir les seves inquietuts... INCREIBLE. Hi havia una coseta, però, que no em va convèncer del tot: la adaptació podria ser tan llarga com l'infant necessités, però l'adult havia d'acabar marxant perquè "destorbava l'espai infantil", jo, que pensava que els nens necessitaven el seu espai en el món adult perque com a societat haviem de viure tots junts, em vaig trobar amb més del mateix, però en sentit contrari...

Al cap d'un parell de setmanes vaig veure aquest llibre en els prestatges de uns grans magatzems (incleible però cert), vaig trucar a la meva parella i li vaig dir, mira quin titol! però això es massa, no el compraré pas... De seguida em va convèncer: potser diu alguna cosa interessant i a tu t'agrada tant llegir...

Bé, que us he de dir? Hi ha molts aspectes de la vida de la Sibila que no seguiré pas, però em va transmetre d'una forma moooolt clara que els nens son curiosos per natura, que estan interessats en tot el que els envolta i que a l'escola, com que els ensenyen (no aprenen) allò que toca, sense tenir en compte si els interessa o no, acaven perdent aquesta curiositat innata.

Va ser un estiu de dubtes i recerca el del 2008. Estava casi decidida, pensava que em mancava creativitat, que jo no en sabia de dibuixar i no m'agradava la gimnasia (extranyament no em van preocupar les mates, ni la fisica ???) fins que la meva parella em va fer veure, que PRECISSAMENT, la creativitat i la imaginació la posava la nena i que als coles fan gimnasia per compensar tantes hores d'activitat passiva.
Ens vam decidir, en principi la nostra filla (ara les nostres filles) apendran sense anar a l'escola, tret que en algún moment algú de la familia necessiti un altre cosa...

divendres, 18 de juny de 2010

Bugada matemàtica

Tal com vaig comentar en aquesta entrada recomano llegir el llibre "Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys" de Mª Antonia Canals, també un remeto al bloc de l'Africa de Un desert a casa on fa un resum d'aquest llibre molt bo i afegeixo aquest enllaç a la Universitat del País Vasc on trobareu un parell de videos moooolt interessants.

Es tracta d'imprimir aquestes camises, les he fet en blanc i les he imprés directament en fulls de diferents colors, després he pintat amb retolador negre els botons a cada camisa (algunes les he deixat sense botons).

El joc serveix sobretot perque nosaltres, els pares (o docents en el seu cas) comprovem en quin estadi de comprensió matemàtica es troba l'infant.

En aquest joc hi ha 3 variables: tipus camisa (maniga llarga o maniga curta), color de la camisa (3 colors diferents) i número de botons que te la camisa (4 variables númeriques).



Es tracta llavors de fer un tendall amb cordes de posar i treure. Primer li posem 3 cordes pel tal que el nen ordeni per color, després li treiem una i ordenarà per mida de màniga i finalment li posem les 4 i, tard o dora, ordenarà per número de botons. Aquesta es la teoria, es clar.

L'Àfrica va veure com les feia i de seguida es va fixar en que algunes no tenien botons, aixi que li vaig posar les 4 cordes a veure que passava.

Primer de tot, va descartar totes les camises sense botons, després va dir: les petites per la Mara que es petita i les grans per mi; i va posar totes les camises de màniga curta al costat de sa germana i dels colors senzillament va dir "mira, son dels colors que m'agraden, vermell, lila i blau" (quina casualitat, oi?) i no les va triar...

Va trobar les 3 variables en 5 minuts, però, classificar, només va classificar segons la mida de la màniga. Dintre d'un temps, tornarem a fer bugada a veure com avança la cosa ;)

dimecres, 16 de juny de 2010

XXè Carnaval de blocs: matemàtiques


La Silvia des de el seu blog ens ha fet ha proposat que parlem sobre les matemàtiques en aquest XXè Carnval de blogs; ens ha fet un qüestionari que intentaré anar seguint.

Els meus records al voltant de les mates son bons. M’agradaven força; de fet, recordo que a casa feia els problemes d’equacions a mode de passatemps, així, a més, quan estava a classe podria xerrar amb les amigues perquè la feia que ens posava “la senyo” ja estava feta ;D.

Recordo especialment la professora de segona etapa (6è, 7è i 8è) que tenia un mètode que em sembla força interessant. Ens explicava les coses una vegada i, a las que se’ns donava bé o enteníem de seguida, després fèiem exercicis, sortíem nosaltres a la pissarra a corregir-los i les nostres companyes ens feien totes les preguntes que volien; era un bon recurs per dos motius, nosaltres explicàvem les coses amb les nostres paraules i exemples i a les companyes els era més fàcil preguntar-nos coses a nosaltres que a la professora (ho sento Esther, ja se que a tu et feia una mica de ràbia això ;D).

Després vaig fer FP i el llistó de mates va baixar bastant; vaig estudiar empresarials i amb l’estadística cap problema però amb les mates hi havia moltes coses que no havia fet i com que vaig estudiar a distància (UOC), vaig haver de contractar un professor que em donés un cop de mà (mai he sabut “estudiar” matemàtiques, m’ho han d’explicar i ho haig d’entendre).

Hi ha molts jocs en que es necessiten les matemàtiques, la majoria de jocs de taula (parxís, cartes, solitaris, escacs, dominó…), també jocs més físics, com l’atletisme (cronometres, alçades,... bé, mides en general); la veritat es que com que dins de les matemàtiques hi ha tantes branques, es molt fàcil trobar-les per tot arreu.

Crec que a la gent que no li agraden les matemàtiques perquè han intentat estudiar-les; es una assignatura que no es pot memoritzar, s’ha d’entendre i els professors no sempre han sabut explicar-les des de la senzillesa. Recordo que amb 16 anys li vaig explicar (en 5 minuts) a una amiga les fraccions amb la paret que teníem al costat d’on estàvem assegudes. Mai li havien explicat així, d’una forma senzilla i ho va entendre per sempre.

La meva filla gran farà 4 anys a l’agost, així que trobo que es aviat per dir si li agraden les matemàtiques. Li agraden els números, això si, i ja fa algunes sumes i restes senzilles de forma espontània (mira hi han dos mames i dos nenes, pues som quatre!). No “li ensenyo” però si que deixo al seu abast material per manipular, material purament matemàtic com les regletes, els blocs lògics i material pre-matemàtic com la torre rosa, l’escala marró, blocs de construcció, els llistons vermells,… Vull oferir-li més material que estic construint (triangles constructors, fraccions, figures geomètriques planes,…). La meva idea es que manipulant ella sola trobarà les relacions i, si li sorgeixen dubtes i pregunta, doncs mirarem d’ajudar-la :)
Per conèixer els números ens va servir bastant aquest llibre.

Es molt difícil saber que es ser exitòs, suposo que per cadascú vol dir una cosa diferent. Crec que gairebé totes les professions necessiten de les matemàtiques, fins i tot les artístiques: els músics han de comptar compassos, els pintors han de tenir en compte les proporcions de colors a barrejar,… i, no cal parlar-ne de les altres, no? Potser els conductors o els policies fan servir menys matemàtiques. Alguna més en trobarem…
No obstant, no cal dominat totes les branques d’aquesta disciplina per tal de ser bo en l teva professió, es clar, només cal dominar la que va implícita en les tasques que has de desenvolupar. I en les finances has de dominar bastant.

Penso que tenim moltes pors i ens infravalorem molt; jo també em vaig fer aquestes preguntes (suposo que tots ens les hem fet), així que penso que es normal que dubtin de la meva capacitat, encara que, en el fons, estan dubtant de la seva. Intento explicar-los que ara es fàcil, que tots sabem sumar, multiplicar,... que quan es compliqui una mica hi ha llibres (de mates i de qualsevol altra assignatura) i que, si tot i així tinc dificultats, sempre hi ha gent que sap molt d’un tema en concret i només hem de trobar-la... Des de professionals que els hi encanta la seva tasca i estan desitjosos de transmetre-la fins a professors particulars que, en cas de necessitat puntual, no tindria cap problema en contractar.

Dins l'etiqueta de matemàtiques trobareu el que hem anat fent (que no es molt), també es interessant visitar la web del Gabinet de Materials i Recerca de la Matemàtica (GAMAR).

Bé, i això es tot per la meva part, a veure que en penseu els demés.

dilluns, 14 de juny de 2010

El nostre primer pa

Jejeje! Ens hem fet forneres!
Us presento la nostra nova panificadora:




I em començat la nostra tasca... No he volgut ser molt agossarada i hem començat amb el més senzillet:
- 350ml aigua
- 1 cullaradera de sal
- 1 cullaradera de sucre
- 500 grams de farina blanca d'espelta
- 8 grams de llevat deshidratat
En aquest ordre. Fàcil, no?
A l'Àfrica li ha encantat anar possant ella tots els ingredients que li anava deixant; es com si hagués fet el pa ella sola...




Com que haviem d'esperar moooolta estona, hem aprofitat per fer unes quallades amb llet de cabra. Un altra cosa senzilleta:
- 500ml de llet de cabra
- Polvos de quallada

Es posa la meitat de la llet al foc i es dissolen els "polvos" en la llet freda, quan bull es barrejen, que bulli un altre cop, es treu del foc uns segons, que torni a bullir i a la nevera 4 hores.






Que com han sortit les coses?
A mi i al pare el pa ens ha agradat molt. A l'Àfrica no :S, bé, amb Carobela ha dit que estava superbonissim, però bonissim, bonissim, eh?



I la quallada si, amb una miqueta de mel, per xerrupar-se els dits.
Mirarem d'anar complicant una miqueta les properes receptes ;)

Cent

El nen esta fet de cent.
El nen posseeix
cent llengües,
cent mans,
cent pensaments,
cent formes de pensar
de jugar i de parlar.

Cent, sempre
cent maneres d’eixamplar,
de sorprendre i d’estimar.
Cent alegries per cantar i entendre,
cent formes de descobrir,
cent mons per inventar,
cent mons per somniar.

El nen té cent llenguatges
(I a més cent, cent, cent)
però n’hi prenen noranta nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
que pensi sense mans
que faci sense cap
que escolti i no parli
que entengui sense alegries
que parli i es meravelli
només per Setmana Santa i Nadal

Li diuen
que descobreixi el mon que ja existeix.
I de cent,
li prenen noranta nou.

Li diuen:
que el joc i el treball,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i el somni,
son coses que no estan juntes.

De fet, li diuen
que el cent no existeix.
I el nen diu:
en canvi, el cent existeix.


Loris Malaguzzi

dijous, 10 de juny de 2010

Setmana sense comprar



Hi havia alguna cosa que no rutllava. No es que compresim molt, però compravem alguna cosa cada dia: unes maduixes, una cartolina, uns mistos llargs,... I clar, si jo deia d'anar a comprar alguna cosa, l'Àfrica també volia comprar algo, la majoria de vegades només pel fet de comprar. Em vaig adonar que ja no sabiem sortir pel barri sense "fer gasto" i vaig decidir que no podia ser i que alguna cosa haviem de canviar. En aquests casos, el millor, es la terapia de xoc: una setmana sensera sense comprar RES.

Aqui teniu una foto de la nostra nevera. Seria perfecte si l'hagués fet l'últim dia de la nostra setmana-repte, però... aquest era el seu aspecte el primer dia i l'armari-rebost estava igual: veniem d'un cap de setmana llarg a Figueres on ens haviem emportat un munt de menjar fet d'aquí... Així que, com podeu imaginar, vaig haver de fer alguna trampa...



- El papa va passar pel super i per la fruiteria i va portar tot el menjar quan l'Àfrica estava fent la migdiada.

- El iaio, desde que al febrer vam estar una setmana tancades a casa per gastroenteritis familiar, ens deixa cada dia una barra de pa a la porta.

- Dijous, que haviem quedat amb les amiguetes en un parc que esta una mica lluny de casa, vaig haver de "demanarli" una tarjeta d'autobus a la màquina del tramvia perque ens haviem quedat sense.

Però, totes aquestes trampes no van desvirtuar el repte que ens haviem proposat. Tret de la tarjeta (que a l'Àfrica no li va semblar una compra) no vam comprar RES nosaltres, que era l'objectiu.

Així va anar la setmana:
- Dilluns estavem a Figueres: cap problema
- Dimarts vam quedar amb les amiguetes: cap problema
- Dimecres va ser la prova de foc, teniem revisió de la Mara i després vam estar pel carrer fent recados: vam anar a MRW a recollir uns papers, vam passar pel proveïdor del papa per demanar una caixa per fer una joguina (a més vam aconseguir coses gratis!!), vam recollir correu a la nostra antiga casa,... hi va haver un parell de moments conflictius, però sembla que la cosa es va entendre.
- Dijous vam tornar a quedar amb les amiguetes
- Divendres vam tornar a sortir, aquest cop vam anar a la biblioteca i una estoneta al parc amb la bici, va haver-hi un moment que em va preguntar: avui també es el dia sense comprar? i no va donar-li més voltes
- Dissabte ja estava superat, vam trucar a un amic i vam estar tot el matí amb ell i, com que es van quedar amb ganes una estoneta per la tarda, sense cap referència a gastar diners.
- Diumenge: tot tancat

La veritat, va ser un èxit, vaig aconseguir el meu propòsit i ara hem instaurat que hi haurà un dia per comprar a la setmana, tenim una llista on, cada cop que trobem que necessitem alguna cosa, ho afegim i dilluns ho comprem tot, més endavant suposo que podrem fer alguna excepció ;D

A final de mes obriré una entrada per si ens voleu explicar les vostres experiències.
Gràcies

dilluns, 7 de juny de 2010

Els 3 pesols

Fa unes quantes setmanes vam iniciar un experiment. Shhht, us explico un secret, no era només un experiment per l'Àfrica, jo tampoc sabia ben bé que passaria. Bé doncs, vam posar 3 pesos en 3 vasets, un sense aigua i sense res, l'altre amb una mica d'aigua i el tercer amb un cotó fluix humit.



Al cap d'una setmana el pesol que no li haviem posat res estava dur com una pedra i molt arrugat i el papa hi va afegir una miqueta d'aigua.

El resultat ha estat aquest. Si, el que té aquestes fulletes es el pesol que es va quedar sec (mai ho hagués dit), el que hi vam posar aigua te molt mala pinta (no surt res a la foto) s'ha obert i l'aigua s'ha fet com una pasta i el del cotó fluix, doncs tampoc dona senyals de vida (mai millor dit). Aquests dos darrers els em deixat uns dies més per donar-li un altra oportunitat (a veure si ens sorprenen).



El supervivent ha esta plantat i aquí esta la prova...










Si, de test em agafat un pot de quallada... si continua creixent ja el transplantarem en un test de veritat ;)

En acabar he volgut agafar l'escombra per recollir tota la terra que s'havia escampat per terra i l'Àfrica m'ha dit: "No, agafo la meva", ha agafat l'escombra, la mopa i el recollidor i...





Voilà, tot net com una patena :)

dimecres, 2 de juny de 2010

Boicot al "kandelari"

Ja fa un parell de mesos vam fer un calendari. Com ja us vaig explicar, un apartat corresponia a AHIR, AVUI i DEMÀ; aquí canviem cada dia el dia de la setmana que correspon a cadascuna d'aquestes entrades i posem el temps que va fer, fa i fem una previsió del dia següent.

Tenim els dies de la setmana de dos colors: negres i vermells. Els negres corresponen als dies en els que el papa treballa i els vermell als que no treballa.

Avui hi ha hagut un petit boicot...


O be un desitg molt gran, com ho volgueu veure :)