divendres, 26 de març de 2010

Les matemàtiques d'"El Viajero Suizo"

Al mes de gener vaig anar a unes jornades de matemàtica activa impartides pel Viajero Suizo - Marcel Bosch (us recomano que doneu un cop d'ull a la seva web i que assistiu a algún curs quan torni a venir per aquí). Va dir moltes coses interessants i van sortir molts materials per manipular. Tots els asistents ens vam convertir en nens en molts moments. Us vull fer cinc cèntims d'allò que a mi més em va quallar.

La forma d'apendre dels nens es dona en 4 etapes/pasos:
- Viure
- Manipular
- Representar
- Abstraure


Ens va posar el següent exemple:
- Vam fer una rotllana tot cantant una canço per tal de viure el cercle.
- Deprés vam fer un cercle amb pedres de colors per tal de manipular-lo.
- A partir d'aqui ja el podem representar gràficament fent un cercle amb un retolador.
- I finalment, quan veiem escrita la paraula cercle, ens podem abstraure i imagirnar-la dins el nostre cervell.

Jo m'atreveixo a posar un altre exemple: els números.
- Viure: es fàcil estem les dos soles, quan ve el papa estem tots tres i ara que ha nascut la Mara som quatre a casa...
- Manipular: amb qualsevol cosa, ja sabreu que quan els nens estan interessats en els números ho compten tot, les patates que volen menjar, els cotxes que posen en filera,...
- Representar: es tracta de fer o reconeixer una grafia no abstracta, com pot ser un dau o les peces de dominó.
- Abstraure: i per fi mostrar-lis els números que tots coneixem.
La llàstima es que solem començar pel final :(

Va haver-hi un material que em va agradar particularment, tant per lo gustòs de manipular que em va semblar, com per la dificultat que se sol tenir amb aquest concepte: les fraccions.

Se que es molt aviat per ensenyar-li fraccions a l'Àfrica, pero em sembla que ja les viu: no, tota la galeta no, la meitat per tu la meitat per mi; i trovo que seria interessant que les manipulés, així, potser, fins i tot, m'estalviaria la feina d'explicar-li que es una fracció ;)

Aquest es el material de que us parlo



Estic en converses amb un noi per veure si me'l pot construir.
Ja us explicaré...

dijous, 25 de març de 2010

Projecte quincenal: el nostre "vaixell"

Quan vaig veure la proposta que va fer Meni per aquesta quincena no ho vaig dubtar; es el moment d’apuntar-me. Feia un parell de mesos que em rondaba pel cap aquesta idea i ja tenia tot el material recollit. Així, que no hi havia excusa, estava clar que era el moment.

A veure, unes quantes branques, una mica de llana, un tros de roba i ...

Voilà, un vaixell. Vale, esta bé, es una balsa però per alguna cosa es comença...

I la prova definitiva, FLOTA.

dimecres, 17 de març de 2010

Racons

M'agrada que a les cases on viuen nens es noti. També m'agrada que els nens "sentin" que totes les cambres de la casa son les seves cambres; per això intento que la petita tingui racons per tota la casa. Avui us ensenyo un parell.



La seva cuineta que esta integrada dins la cuina gran. La veritat, només "cuina" quan venen amigues a casa ja que quan estem soles cuina amb mi de veritat; però ens serveix perque tingui estris de la vida diària: té un drap penjat que va decidir "apropiar-se" l'última vegada que en vaig comprar, quan li cau alguna cosa a terra fa servir aquest per recollir-la. Al prestatge de dalt a la dreta té els seus gots i la seva ampolla d'aigua, així quan té set no necessita demanar-nos res (els plats els tenim al seu abast en un calaix baix, però els gots els tenim en un prestatge alt -coses de l'organització-). I a sobre de la cuina podeu veure una ouera de cartro, aquesta ha estat reciclada per l'Àfrica, rescatada de les escombreries s'ha convertit el porta-guixos de colors per escriure a la pissarra que hi ha al costat.
Al costat dret té un penjador on hi han els davantals i les seves pinces d'estendre la roba. En fi, una cuina completeta :D



El seu racó natural, es troba a l'entrada de casa; al principi vam pensar que aquest prestatge el fariem servir per deixar les sabates, però finalment vam trobar més maco anar deixant tot el que ella va arreplegant de tot arreu (carrer, camp, parc, platja...). Quan va veure que ho posavem aquí li va encantar; a més així ho té més a l'abast i de vegades juga i després ho torna a deixar al prestatge.

dilluns, 15 de març de 2010

Cançoner II

Continuem afegint cançons al nostre cançoner. Si cliqueu sobre el titol veureu que he posat un enllaç per tal que podeu escoltar la tonada.

AIXÍ FAN ELS TITELLES
Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles,
així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van.

Tot picant de mans, els petits bonics titelles,
tot picant de mans els titelles es fan grans.

Aixecant el dit, els petits bonics titelles,
aixecant el dit tots plegats s’han agupit.

Sobre el prat florit, els petits bonics titelles,
sobre el prat florit, un a un s’han adormit.

LA PETITA GRANOTETA
La petita granoteta verda fa: m,m (2)
la petita granoteta verda fa
quan surt a passejar: m., m.

Les granotes canten: xalalalalà (3)
les granotes ballen:xalalalalà
i sempre fan així : m, m.

PUJAREM DALT DELS CIMS
Pujarem dalt dels cims
amb el cor alegre,
baixarem a les valls
quan es faci fosc.

Vora el foc en la nit freda,
cantarem una cançó.

La, lalà, lalà, visca el dia,
là, lalà, lalà, bona nit.

Diumenge blau

Ahir per la tarda vam trovar un llistó de fusta, restes de la nostra "construcció" dels llistons vermells. L'Àfrica de seguida va dir: mama, jo el vull pintar de blau...

Bé, vam preparar l'escenari de pintura: un paper a terra, pedres a sobre per tal que no s'arrugui, un cartro per les pintures/pincells/pot d'aigua i la bata.



Tot va començar com s'esperava, pintant el llistó i una mica el paper, clar.



Després li va semblar interessant pintar el pot de l'aigua.



Podriem dir que no s'han lliurat ni les pedres...



Fins i tot, va anar a buscar altre material, perque amb el que tenia a l'abast no ni havia prou; si em descuido em pinta els mobles :)

dijous, 11 de març de 2010

El taulell dels "daus"

Així es com l'anomena la meva filla, bé, li diu el joc dels daus, exactament; la veritat es que fins al sis s'assemblen molt, no us sembla?

El vam descobrir a Biocultura 2009 a l'estand de Jugar i Jugar, el va veure i de seguida es va possar a classificar-lo per colors, com que ho va fer de forma espontània, no vaig poder resistir-me i aquella nit el joc va dormir amb nosaltres (i quan dic dormir em refereixo al mateix llit, jeje).

Fins ara, els ordenava tot mirant els colors. Em tingut temporades que no ha sortit de la prestatgeria. Fa cosa d'un més, però, va descobrir que els punts de les fitxes i els números que hi han escrits tenen alguna cosa a veure: mira mama, aqui hi ha 3 i aquí posa 3, ah! i aquí 2...

Avui ha col·locat les fitxes de l'1 al 5 al seu lloc sense mirar el color de sota i després n'ha fet la comprovació ella sola (sense que jo li demanés), del 6 al 10 segueix col·locant-les mirant els colors... es clar.

Us he de dir que les textures també son diferents; a veure quin dia li dona per col·locar-les amb els ulls tancats :)

Si voleu construir aquest joc, mireu-vos el que fa Marta des de la seva escola amb les tanques dels brics de llet; li podeu enganxar una cartolina de colors a banda i banda, per fer el control d'errors (encara que us arrisqueu a que passin dels números) i, si teniu fills més petits, segur que practiquen la rosca :))

dimarts, 9 de març de 2010

Dimarts mut (Shhhsssst!)

Saps on sóc?

Aquest llibre li va regalar l'avia per Sant Jordi de 2009 i l'Àfrica no li va fer ni cas. A l'agost però, el va descobrir i ¡quin descobriment!!! Estava tot el dia amb el llibre amunt i avall, ens anavem a dormir amb el llibre i només llevar-nos el trobavem al costat del llit. Li havia de dir: trobem 3 coses més i a dormir (o marxem, o dinem,... segons el cas), eh? que no puc més. La veritat, vaig acabar una mica farta i avorrida...

Us he de dir, però, que li ha anat fantàstic per apendre matemàtiques. Si us fixeu en la portada es tracta de trobar coses enmig de totes les imatges, hi ha una pàgina de fruites (1 piña, 2 peres, 3 pressecs, ...) un altre de verdures, de joguines, ... Jo li llegia que havia de trovar i quina quantitat, ella anava buscant i anavem comptant: 6 pomes, una, dos, tres, quatre,... falten dos.

Ara per ara, el llibre està a la prestatgeria i gairebé ja no li fa cas, però suma i resta quantitats petites sense esforç, sense tenir-les a la vista i sense haver fet cap altre tipus d'exercici.

Un exemple d'això que us dic: fa uns dies anavem al tramvia i, en un moment donat, l'Àfrica, em va preguntar que quant faltava per arrivar a casa, jo li vaig contestar que mancaven 4 parades i vam seguir xerrant d'altres coses. Quan em vaig adonar que estavem a una parada de casa li vaig preguntar, saps quantes parades falten? (com per donar-li una sorpresa, perquè estava segura que no ho sabia) i la sorpresa me la va donar ella en contestar: hem fet 3, doncs queda una... :o

dilluns, 8 de març de 2010

Les sorpreses dels Red Rods


Ja fa un temps vam "construir" aquests llistons vermells de Montessori (Red Rods); vam comprar 6 tires de fusta de 1mx18mmx18mm, les vam tallar per tenir 10 peces de diferents mides (10cm, 20cm, ..., 90cm, 1m) i les vam pintar de vermell amb témpera líquida.

La idea es que la nena ordeni aquests llistons tal i com surten a la foto, però, clar, si no vols dirigir (com es el meu cas) es una mica dificil que ho faci a la primera, així que a esperar...

Jo, de tant en tant, els ordeno així, perque ho veigi. L'Àfrica ha comprovat que el llistó petit (de 10cm) es la diferencia que hi ha entre cada llistó: el posa a sobre del de 20 i veu que es igual al de 30, després a sobre del de 30 i veu que es igual que el de 40 i així, però ordenar, no ordena. A ella el que li agrada es fer camins amb aquests llistons i passar per sobre aquests camins, de vegades fa passar els seus animals o els seus cotxes; altres vegades fa el que jo anomeno autopistes: que son dos camins paral·lels i bastant junts i passa entre mig dels dos.



Avui ha agafat el llistó de 1 metre i l'estava fent servir d'espasa donant cops al sofà. Jo havia d'enviar la comanda a la cooperativa i he encès l'ordinador, us he d'explicar que no tinc pantalla, tinc un projector i veig una superpantalla a la paret. I clar, l'Àfrica ha començat a posar el pal pel mig, hi ha hagut un moment que l'ha possat en horitzontal sobre la linia blava de treball. Ops! Mira mama es veu lila. Això es vermell i això es blau, però mira, si el poso aquí ... es veu lila! (que, ademés, son els seus 3 colors preferits).

Es en aquests moments quan me'n alegro d'haver-me mossegat la llengua 2 minuts abans quan he estat a punt de dir-li: va, estigues quieta i surt del mig...

divendres, 5 de març de 2010

6 coses a l'atzar

La Sylvia desde els seus núbols ens envia aquesta proposta: parlar de 6 coses nostres a l'atzar i intentar posar-ne una imatge. Bé, doncs, això es que m'ha sortit.

• La casa de Figueres (bé, de Terrades), no sabem ben bé quan la podrem fer, de moment tenim el terreny i una caseta de fusta. La nostra il•lusió: anar-hi a viure quan les nenes encara siguin petites i que, llogant el pis de Barcelona, el pare no hagi de treballar…



• La Makabra: es una nau ocupada on hi ha material per què entrenin els artistes de circ; cada divendres està obert als infants, fan sopar i espectacle. Es un espai on cadascú ens ho passem bé a la nostra manera i l’Àfrica es nodreix d’art corporal i amistats.



• El món: ens agrada molt viatjar, la veritat es que desde que som familia ho hem fet poc; amb l’Àfrica només hem anat a Cadis, Burgos i Lanzarote; però tinc moltes i moltes ganes de fer un viatge llarg (tant en la distància com en el temps), suposo que encara trigarem una mica, però tot arrivarà.



• L’aigua de casa: em posat un descalcificador i un equip d’osmosi, wuau, molt recomanable, s’han acabat les garrafes, l’aigua està boníssima, no hi taques de calç enlloc, el cafè surt més bo ...; el problema es que penso que en gastem més, esta tant i tant bona que em sembla que estic tot el dia bevent :D.



• Els amics: tenim els antic i els nous; els antics son pocs però dels bons, més o menys afins en la manera en que veiem alguns temes, però AMICS. I els nous han arribat amb la nostra maternitat i el nou estil de criança i escola, també bons amics amb molts interessos en comú i suposem que aquest cercle s’anirà engrandint ;)

• L’estiu: m’encanta, personalment, a la meva parella també i estic convençuda que l’Àfrica també el gaudeix més (però ens ho haurà de confirmar més endavant), ¿la Mara? Encara no n’ha viscut cap :). Ja arriba, que bé, fa mesos que l’estic esperant...



Bé i ara, si en tenen ganes, els remeto la proposta a Meninheira, a la Clara, a Salvia (poden ser 6 poemes si et bé més de gust), a l'Ester, a Nitdia (a veure com ho recicla això) i a Sandra i Javi

dimecres, 3 de març de 2010

dilluns, 1 de març de 2010

El plànol de casa

Un dia vaig començar a medir tota la casa davant de l'Âfrica i ella es va decidir a ajudarme; en cap moment vaig explicar-li que pretenia fer, tampoc m'ho va preguntar. Al dia següent vaig plasmar totes aquelles mides en una cartulina i la vaig retallar. L'Âfrica va seguir sense preguntar-me res. Més tard vaig buscar al Google imatges de coses que tenim a casa (una banyera, un vàter, una cuina, una nevera, un sofà, un llit i alguna joguina de l'Àfrica), vaig posar velcro a les imatges, a les diferents habitacions de la casa i en un tros de cartolina quadrat; vaig posar totes les imatges en aquest darrer tros de cartolina i, per tal de donar-li algún tipus d'orientació, vaig enganxar una foto de l'ascensor al lloc que li pertocava. Ah! tot això ho tinc enganxat en una paret del menjador.

El papà, en arrivar, va dir: que ès això? al que l'Àfrica, tan natural, va contestar: això es casa meva. Em va sorprendre una mica, la veritat, ja que en cap moment m'ho va preguntar i només va mostrar una mica d'interès a l'hora de fer servir el metre...

Va estar un parell setmana sense fer-li gens de cas i tot just fa 2 dies va començar a posar les imatges dins en plànol de casa, encara que, va posar la nevera a la habitació de dormir i el sofà al bany; no se si m'està demanant una nova decoració o es que encara li ha de donar més voltes a l'assumpte.

Us anirè explicant...